Despersonalització i desrealització per ansietat: per què sento irrealitat?

Despersonalització i desrealització: símptomes i tractament

De sobte, enmig d’una reunió de feina o mentre camines pel carrer, apareix una sensació estranya i inquietant: et veus a tu mateix des de fora, com si observessis la teva pròpia vida a través d’un vidre, o el món que t’envolta es torna irreal, borrós, com un decorat. Res no sembla sòlid. Ni tan sols tu mateix. Aquesta experiència, aterridora per a qui la pateix, té un nom clínic precís: despersonalització i desrealització, i és un dels símptomes d’ansietat més mal compresos i, alhora, més freqüents.

El primer aclariment —i el més important— que l’equip de Neuroon Clinic a Empuriabrava (Girona) vol fer és el següent: la despersonalització i la desrealització no són psicosis, no impliquen una pèrdua del judici de realitat i no indiquen que t’estiguis «tornant boig». Són respostes neurobiològiques conegudes i ben documentades del sistema nerviós davant nivells extrems d’ansietat o estrès, i tenen un tractament eficaç.

Per què l’ansietat provoca aquesta sensació d’irrealitat?

Mecanisme neurobiològic de la despersonalització

Quan el sistema nerviós entra en un estat d’alarma extrema —com passa durant un episodi de fòbia greu o un atac de pànic—, el cervell activa un mecanisme de protecció neurobiològic anomenat dissociació d’emergència. És, en essència, una mena de curtcircuit del sistema límbic.

El mecanisme funciona de la manera següent:

1. Hiperactivació de l’amígdala: Davant la percepció d’una amenaça extrema, l’amígdala envia senyals d’alarma massius a la resta del cervell.
2. Inhibició de l’escorça prefrontal: L’escorça prefrontal medial —responsable de la consciència d’un mateix i del sentit d’agència— redueix la seva activitat com a mecanisme de protecció davant la sobrecàrrega emocional.
3. Augment de l’activitat de l’ínsula i de l’escorça cingulada anterior: S’altera la integració dels senyals corporals amb l’experiència conscient, cosa que produeix la sensació de desconnexió del propi cos.
4. Resultat subjectiu: La persona experimenta l’entorn com a irreal i el seu propi cos com a aliè. És el sistema nerviós protegint la ment d’una sobrecàrrega emocional que no pot processar en aquell moment.

Aquest procés explica per què les persones amb ansietat crònica són especialment vulnerables a la despersonalització: el seu sistema nerviós ja es troba en un estat permanent d’hiperactivació i el llindar per activar el mecanisme dissociatiu de protecció és més baix del que és habitual.

Causes més freqüents de la despersonalització i la desrealització

La despersonalització pot aparèixer associada a múltiples factors:

• Trastorns d’ansietat i pànic: És la causa més freqüent. La despersonalització és un dels criteris diagnòstics de l’atac de pànic al DSM-5.
• Estrès extrem o esgotament crònic: Les situacions de sobrecàrrega emocional sostinguda redueixen la capacitat del sistema nerviós de mantenir-se integrat.
• Trauma psicològic: Les experiències traumàtiques, especialment les de la infància, són un dels factors de risc més importants per al desenvolupament de dissociació crònica.
• Privació greu de son: Dormir poc altera profundament la integració entre l’escorça cerebral i el sistema límbic i pot provocar episodis transitoris de desrealització.
• Consum de determinades substàncies: El cànnabis, els al·lucinògens i altres substàncies poden desencadenar episodis dissociatius tant durant el consum com després.
• Trastorn dissociatiu d’identitat i altres trastorns dissociatius: En aquests casos, la despersonalització sol ser més complexa i persistent.

Tractament de la despersonalització i la desrealització a Neuroon Clinic

Teràpia EMDR per a la despersonalització a Neuroon Clinic

El tractament de la despersonalització i la desrealització depèn fonamentalment del seu origen. A Neuroon Clinic fem una avaluació individualitzada per determinar si el DPDR és un símptoma secundari de l’ansietat o un trastorn dissociatiu en si mateix, i utilitzem, si cal, un psicodiagnòstic i una avaluació psicològica complets.

Les principals línies de tractament són:

• Teràpia cognitivoconductual per a l’ansietat subjacent: Quan el DPDR és un símptoma d’ansietat, tractar el trastorn d’ansietat de base (pànic, TAG, fòbia social) sol resoldre també els episodis dissociatius. Consulta el nostre servei de teràpia per a l’ansietat a Empuriabrava.
• Psicoeducació sobre el mecanisme neurobiològic: Comprendre que la despersonalització és una resposta protectora del sistema nerviós —i no un senyal de psicosi— redueix de manera molt significativa la por del símptoma i, per tant, interromp el cercle viciós que el perpetua.
• Teràpia EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing): Quan hi ha un component traumàtic en l’origen del DPDR, la teràpia EMDR permet processar els records traumàtics no integrats que mantenen actiu el sistema dissociatiu. Actualment és un dels tractaments amb més evidència científica per al trauma i la dissociació relacionada.
• Tècniques de grounding (ancoratge sensorial): Exercicis dissenyats per retornar la consciència al cos i al present immediat, i interrompre l’estat dissociatiu en temps real.

Tècniques de grounding per recuperar el present

Conclusió: la irrealitat té una explicació i una solució

La despersonalització i la desrealització són experiències que espanten profundament, en part perquè són difícils de descriure a qui no les ha viscut i en part perquè la ment interpreta erròniament que indiquen alguna cosa irreparable. No és així. Són senyals d’un sistema nerviós sobrecarregat que demana ajuda i responen molt bé al tractament.

Si aquestes experiències formen part del teu dia a dia o han aparegut sovint darrerament, a Neuroon Clinic podem acompanyar-te en el camí de tornada al present: de tornada al teu cos, a les teves emocions i a la vida real que t’espera a l’altra banda del vidre.