Trastorns de l’Estat d’Ànim: Tipus, Símptomes, Causes i Tractament

Trastorns de l’Estat d’Ànim

Els trastorns de l’estat d’ànim representen una de les afeccions psicològiques més prevalents, caracteritzant-se per alteracions persistents en l’estat emocional. Aquestes condicions poden portar a una pèrdua de control sobre l’estat d’ànim, afectant la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Aquest article analitza què són els trastorns de l’estat d’ànim, els seus tipus, símptomes, causes i tractaments, així com el seu impacte històric i cultural.

Què són els trastorns de l’estat d’ànim?

L’estat d’ànim pot variar entre normal, elevat o deprimit, depenent de les circumstàncies. No obstant això, quan es presenta un trastorn de l’estat d’ànim, aquesta regulació natural es perd, causant un desequilibri emocional significatiu. Aquests trastorns es divideixen en dues grans categories: trastorns bipolars i trastorns depressius.

La característica principal dels trastorns de l’estat d’ànim és un canvi persistent en l’estat emocional que no pot atribuir-se a altres condicions físiques o mentals. Històricament, aquests trastorns han estat descrits des de l’antiguitat, com en els textos d’Hipòcrates i la literatura clàssica.

Tipus de trastorns de l’estat d’ànim

Quan ens preguntem quins són els trastorns de l’estat d’ànim, trobem una varietat de condicions que afecten significativament el benestar emocional i la funcionalitat de les persones. Aquests es divideixen principalment en trastorns depressius i trastorns bipolars, que detallem a continuació.

Trastorns depressius

Trastorns depressius

Els trastorns depressius es caracteritzen per un estat d’ànim deprimit prolongat, afectant aspectes emocionals, cognitius i físics. Els principals tipus són:

Depressió major

És un dels trastorns depressius més comuns i es caracteritza per episodis de tristesa intensa, pèrdua d’interès en activitats diàries i símptomes com fatiga, insomni o hipersòmnia, canvis en la gana i pensaments recurrents de mort o suïcidi. Aquests episodis han de durar almenys dues setmanes per al diagnòstic i solen impactar greument la funcionalitat del pacient en l’àmbit laboral, social i personal.

Distímia (trastorn depressiu persistent)

La distímia és una forma crònica de depressió que pot durar diversos anys. Tot i que els símptomes són menys intensos que els de la depressió major, la seva persistència prolongada afecta significativament la qualitat de vida. Les persones amb distímia solen descriure una sensació constant de tristesa o buit emocional, dificultats per concentrar-se i una percepció negativa sobre el futur.

Trastorn disfòric premenstrual

Aquest trastorn afecta les dones i es manifesta amb símptomes emocionals i físics severs durant la fase lútea del cicle menstrual. Els símptomes inclouen irritabilitat, ansietat, depressió, fatiga extrema i canvis en el son i la gana. El seu diagnòstic requereix que els símptomes interfereixin de manera significativa en les activitats diàries i que es repeteixin cíclicament cada mes.

Trastorn afectiu estacional

El trastorn afectiu estacional (TAE) està relacionat amb els canvis en la llum solar durant certes estacions, principalment l’hivern. Les persones que el pateixen solen experimentar depressió, letargia, augment de pes i una major necessitat de dormir. Aquest trastorn pot tractar-se amb teràpia de llum, juntament amb intervencions psicològiques i farmacològiques.

Depressió induïda per substàncies o malalties

Aquest tipus de depressió s’origina pel consum de certs medicaments, drogues o condicions mèdiques com l’hipotiroïdisme, el càncer o malalties neurològiques. Els símptomes solen resoldre’s en tractar la causa subjacent, però en alguns casos pot ser necessari un tractament addicional per gestionar la depressió.

Trastorns bipolars

Trastorns bipolars

Aquests trastorns impliquen canvis extrems en l’estat d’ànim, des de l’eufòria i l’energia (mania) fins a la tristesa profunda (depressió). A continuació, es detallen els principals tipus:

Trastorn bipolar I

Es caracteritza per episodis maníacs severs que duren almenys una setmana i poden requerir hospitalització a causa de comportaments de risc o psicosi. Aquests episodis solen alternar-se amb depressions profundes, creant un cicle d’alts i baixos emocionals intensos que afecten de manera significativa la vida del pacient.

Trastorn bipolar II

En aquest trastorn, els episodis d’hipomania (menys intensos que la mania) s’alternen amb depressions severes. Tot i que l’hipomania no afecta greument la funcionalitat, la combinació amb episodis depressius profunds pot ser debilitant. Les persones amb bipolar II sovint no busquen ajuda fins que els episodis depressius interfereixen amb la seva vida diària.

Ciclotímia

La ciclotímia implica canvis constants i menys extrems entre símptomes hipomaníacs i depressius lleus. Tot i que els símptomes són menys severs que en els trastorns bipolars I i II, la seva naturalesa crònica pot portar a una sensació d’inestabilitat emocional constant i dificultats en la vida social i laboral.

Símptomes del trastorn de l’estat d’ànim

Els símptomes varien segons el tipus de trastorn, però poden incloure:

Símptomes comuns dels trastorns depressius

• Tristesa persistent o buit emocional.
• Pèrdua d’interès o plaer en activitats diàries.
• Canvis en la gana o el pes.
• Insomni o hipersòmnia.
• Fatiga o pèrdua d’energia.
• Sentiments de culpa o inutilitat.
• Pensaments recurrents de mort o suïcidi.

Símptomes dels trastorns bipolars

• Mania: Alta energia, eufòria extrema, impulsivitat i disminució de la necessitat de dormir.
• Hipomania: Similar a la mania, però menys severa i sense interferència significativa en la funcionalitat.
• Depressió bipolar: Símptomes similars als trastorns depressius.

Causes dels trastorns de l’estat d’ànim

Causes dels trastorns de l’estat d’ànim

Factors genètics

Els estudis familiars i de bessons han demostrat que la genètica juga un paper important en la predisposició als trastorns de l’estat d’ànim. Per exemple, els bessons idèntics mostren una major probabilitat de compartir diagnòstics de depressió o trastorn bipolar, cosa que suggereix un component hereditari significatiu.

Factors biològics

Els desequilibris en neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina estan estretament relacionats amb l’aparició de trastorns de l’estat d’ànim. A més, nivells elevats de cortisol, una hormona de l’estrès, s’han observat amb freqüència en pacients deprimits, indicant una connexió entre el sistema endocrí i aquests trastorns.

Factors ambientals i psicosocials

Esdeveniments traumàtics, tensions en l’entorn familiar i situacions d’estrès crònic poden desencadenar trastorns de l’estat d’ànim. Aquests factors no només afecten el benestar emocional, sinó que també poden provocar canvis en l’estructura i la funció cerebral, augmentant la vulnerabilitat a episodis futurs.

Tractament dels trastorns de l’estat d’ànim

El tractament dels trastorns de l’estat d’ànim inclou enfocaments psicològics, farmacològics i canvis en l’estil de vida que treballen conjuntament per millorar la qualitat de vida de les persones afectades. La combinació adequada d’aquestes estratègies depèn del tipus i la gravetat del trastorn, així com de les necessitats específiques de cada pacient. Aquest procés inclou opcions com la teràpia per a adults, dissenyada per respondre als reptes emocionals i mentals de les diferents etapes de la vida. A continuació, es presenten les principals opcions de tractament:

Recorda que la comprensió de les seves causes, símptomes i tractaments és clau per a una gestió efectiva. Si experimentes algun d’aquests símptomes, no dubtis a buscar ajuda a Neuroon Clinic, on les nostres psicòlogues t’oferiran avaluacions i tractaments personalitzats, integrant teràpies avançades i suport emocional per gestionar els trastorns de l’estat d’ànim de manera efectiva.