Trastorn de la Conducta Alimentària: Comprendre, Prevenir i Superar

Trastorn de la Conducta Alimentària

El Trastorn de la Conducta Alimentària engloba un conjunt d’afeccions mentals greus que impliquen una relació alterada amb el menjar, el pes i la imatge corporal. Tot i que aquestes condicions sovint s’associen principalment amb adolescents i dones joves, poden afectar persones de qualsevol edat i gènere. La gran complexitat dels símptomes i la varietat de factors que conflueixen en la seva aparició expliquen la importància d’identificar-los a temps i cercar ajuda professional especialitzada.

Des del punt de vista mèdic i psicològic, es considera que els trastorns de l’alimentació (terme que sovint s’utilitza com a sinònim) impliquen canvis significatius en els hàbits d’ingesta i patrons alimentaris que poden derivar en complicacions físiques, emocionals i socials. Al llarg d’aquest article, analitzarem en detall les causes dels trastorns de la conducta alimentària, el seu impacte en la salut, la classificació dels trastorns de la conducta alimentària més freqüent i l’enfocament que un expert en trastorns de la conducta alimentària sol recomanar per al seu diagnòstic, tractament i prevenció.

Causes dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Actualment, no existeix una sola causa que expliqui de manera universal el desenvolupament d’un Trastorn de la Conducta Alimentària. Al contrari, parlem de condicions multicausals que sorgeixen de la interacció de diferents factors:

1. Factors biològics
   • Predisposició genètica: estudis suggereixen la influència de certs gens que incrementen la vulnerabilitat.
   • Alteracions neuroquímiques: canvis en la producció o regulació de neurotransmissors, com la serotonina, podrien desencadenar comportaments alimentaris atípics.
2. Factors psicològics
   • Personalitat i trets de conducta: l’alta autoexigència, el perfeccionisme i la baixa autoestima solen estar presents.
   • Trastorns emocionals: l’ansietat, la depressió o l’estrès posttraumàtic també poden contribuir a l’aparició d’aquestes patologies.
3. Factors socioculturals
   • Estàndards de bellesa: els mitjans de comunicació i les xarxes socials promouen un ideal corporal irreal, incentivant pràctiques perjudicials de control del pes.
   • Pressió social: experiències d’assetjament escolar o comentaris constants sobre la figura i el pes augmenten la vulnerabilitat.

Aquestes causes dels trastorns de la conducta alimentària no actuen sempre de manera aïllada, sinó que solen confluir, creant un entorn propici per al desenvolupament de comportaments desordenats al voltant del menjar. Per això, la intervenció precoç i el maneig integral d’aquests factors resulten fonamentals per superar la malaltia.

Classificació dels Trastorns de la Conducta Alimentària

Abans de respondre a la pregunta de quins són els trastorns de la conducta alimentària, és important destacar que no totes les persones amb alteracions de l’alimentació presenten les mateixes característiques. La classificació dels trastorns de la conducta alimentària més reconeguda inclou:

1. Anorèxia Nerviosa

Anorèxia Nerviosa

L’anorèxia nerviosa és un dels trastorns de la conducta alimentària més coneguts, caracteritzat per:

• Restricció excessiva de la ingesta calòrica: això condueix a un pes corporal significativament baix en comparació amb l’edat, el sexe, el desenvolupament i la salut física de la persona.
• Por intensa a guanyar pes: aquesta por persisteix fins i tot quan la persona es troba visiblement per sota del seu pes saludable.
• Percepció distorsionada de la imatge corporal: les persones amb anorèxia solen tenir una visió irreal i negativa del seu cos, la qual cosa reforça les conductes restrictives.
• Autoestima lligada al pes: el seu sentit de vàlua personal depèn en gran mesura del pes i de la forma corporal.

Subtipus d’Anorèxia Nerviosa:

1. Restrictiva: caracteritzada pel control extrem de la dieta i la pràctica d’exercici excessiu per evitar l’augment de pes.
2. Atracons/Purgues: la persona alterna períodes de restricció amb episodis d’atracons, seguits de conductes compensatòries com el vòmit autoinduït o l’ús de laxants o diürètics.

Conseqüències comunes: L’anorèxia pot portar a complicacions greus, com desequilibris electrolítics, dany cardíac, pèrdua de massa òssia i, en casos extrems, la mort.

2. Bulímia Nerviosa

Bulímia Nerviosa

La bulímia nerviosa es caracteritza per un cicle d’episodis d’atracons seguits de conductes compensatòries inapropiades. Alguns dels trets més destacats són:

• Atracons recurrents: aquests episodis impliquen menjar una quantitat excessiva de menjar en un curt període de temps, acompanyada d’una sensació de pèrdua de control.
• Conductes compensatòries: inclouen vòmits autoinduïts, ajunis, exercici excessiu, ús de diürètics, laxants o ènemes per prevenir l’augment de pes.
• Preocupació constant per la figura corporal: les persones amb bulímia solen experimentar una forta insatisfacció amb la seva aparença i una por intensa a pujar de pes.
• Sentiments de culpa i vergonya: després d’un atracó, acostumen a sentir-se avergonyides o culpables, cosa que perpetua el cicle de compensació.

Impacte en la salut: La bulímia pot causar desgast dental per l’àcid dels vòmits, deshidratació, desequilibris electrolítics i problemes gastrointestinals.

3. Trastorn per Atracons

Trastorn per Atracons

Aquest és un dels TCA més freqüents, especialment en poblacions adultes, i es distingeix per:

• Atracons sense conductes de purga: la persona consumeix grans quantitats de menjar en poc temps però no realitza accions per “compensar” la ingesta.
• Patrons específics dels atracons:
  • Menjar molt més ràpid del que és habitual.
  • Continuar menjant fins i tot després de sentir-se ple o incòmode.
  • Preferir menjar a soles a causa de la vergonya.
• Emocions negatives associades: culpa, vergonya i fàstic són sentiments freqüents després d’un episodi.

Conseqüències mèdiques: Aquest trastorn incrementa el risc d’obesitat, diabetis tipus 2, hipertensió i altres problemes metabòlics. A més, té un fort impacte en la salut mental, sent habitual la presència de depressió i ansietat.

4. Trastorn Evitiu/Restrictiu de la Ingesta Alimentària

L’ARFID es diferencia d’altres TCA en el fet que no està vinculat a la preocupació pel pes o la figura corporal. Les seves característiques inclouen:

• Evitació de certs aliments: això pot deure’s a factors sensorials com el color, l’olor, la textura o el sabor, o a experiències negatives associades a l’alimentació, com la por d’ennogar-se o vomitar.
• Manca d’interès pel menjar: algunes persones simplement no senten gana o no s’interessen per menjar.
• Impacte nutricional: la restricció alimentària comporta una ingesta insuficient per cobrir les necessitats nutricionals, cosa que pot provocar pèrdua de pes, deficiències vitamíniques i dificultats en el desenvolupament (en el cas de nens i adolescents).

Diferències clau: A diferència de l’anorèxia, no hi ha una distorsió de la imatge corporal, però les conseqüències físiques i emocionals poden ser igualment significatives.

Símptomes i Senyals d’Alerta

La detecció d’un Trastorn de la Conducta Alimentària pot ser difícil, ja que moltes persones intenten amagar els comportaments. Tot i així, hi ha símptomes que poden indicar la presència d’aquests problemes:

1. Canvis bruscos de pes (pèrdua extrema o fluctuacions contínues).
2. Conductes restrictives o evitatives en l’alimentació (ajunis prolongats, evitar menjar en públic).
3. Obsessió per la forma del cos o el recompte de calories.
4. Ús de mètodes compensatoris com vòmits, ús inapropiat de laxants o diürètics.
5. Exercici físic excessiu, enfocat únicament a perdre pes.
6. Alteracions emocionals com ansietat, irritabilitat, vergonya o culpa lligada al menjar.
7. Aïllament social, especialment en moments de menjar o celebracions familiars.

És fonamental parar atenció a aquests senyals i, en cas de dubte, buscar l’opinió d’un expert en trastorns de la conducta alimentària, que podrà orientar sobre el següent pas a seguir.

Tractament Integral

L’abordatge terapèutic s’adreça, en primer lloc, a estabilitzar l’estat nutricional i garantir la seguretat física de la persona afectada. Posteriorment, es treballa en la dimensió psicològica i conductual per aconseguir canvis duradors. Les intervencions més comunes inclouen:

1. Teràpia Nutricional
   • Educació alimentària: aprendre a estructurar els àpats, reconèixer els senyals de gana i sacietat.
   • Plans d’alimentació: adaptats a les necessitats individuals, ajudant a recuperar un pes saludable.
2. Psicoteràpia
   • Teràpia Cognitivoconductual (TCC): centrada a identificar i modificar pensaments i creences distorsionades al voltant del menjar i del cos.
   • Teràpia Familiar: implicar els pares o familiars en la comprensió i suport del tractament.
   • Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT): afavoreix l’acceptació de les emocions sense recórrer a conductes autodestructives.
3. Tractament Farmacològic
   • Antidepressius o estabilitzadors de l’estat d’ànim poden utilitzar-se en casos de comorbiditats (ansietat, depressió o altres trastorns).
4. Hospitalització o Unitat de Dia
   • En situacions greus, quan existeix risc de desnutrició severa o de complicacions mèdiques, es requereix maneig hospitalari per restaurar l’estabilitat física i mental.

A Neuroon Clinic, professionals de diferents àmbits treballen de manera coordinada per oferir un enfocament integral i centrat en el pacient, assegurant tant la recuperació física com la salut mental.

Prevenció i Educació

Encara que resulta difícil prevenir completament un Trastorn de la Conducta Alimentària, promoure estils de vida saludables pot reduir el risc. Algunes recomanacions són:

• Fomentar una autoestima sòlida: incentivar infants i adolescents a valorar les seves capacitats i qualitats més enllà de l’aspecte físic.
• Dialogar obertament sobre la imatge corporal: abordar de manera crítica els estereotips de bellesa a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.
• Evitar comentaris despectius sobre el pes: en l’entorn familiar, social o escolar, els judicis constants sobre la figura corporal poden actuar com a desencadenants.
• Potenciar les habilitats socials i emocionals: entrenar la resiliència, l’assertivitat i la gestió de les emocions.
• Mantenir un equilibri alimentari: evitar les dietes extremes i fomentar la varietat en l’elecció d’aliments.

El Paper de l’Expert en Trastorns de la Conducta Alimentària

Un expert en trastorns de la conducta alimentària és el professional que integra coneixements mèdics, psicològics i nutricionals per dissenyar un tractament específic i actualitzat. Les seves funcions inclouen:

1. Realitzar un diagnòstic acurat: a través d’entrevistes, qüestionaris i proves mèdiques especialitzades.
2. Guiar el procés terapèutic: proposar enfocaments integrals que abordin l’arrel del problema.
3. Proporcionar seguiment continu: adaptar la intervenció a les necessitats canviants de la persona al llarg del seu procés de recuperació.
4. Col·laborar amb altres professionals: psiquiatres, nutricionistes, treballadors socials i educadors, entre altres.

Els trastorns de l’alimentació constitueixen una problemàtica complexa que afecta no només el cos, sinó també el benestar emocional i social de qui els pateix. Reconèixer la gravetat dels seus símptomes, comprendre les causes dels trastorns de la conducta alimentària i familiaritzar-se amb la classificació dels trastorns de la conducta alimentària és essencial per saber quins són els trastorns de la conducta alimentària i procedir a un diagnòstic precoç.