Psicologia infantil i juvenil

És recomanable acudir a un psicòleg quan observem canvis en el comportament, les emocions o el rendiment escolar d’un nen o adolescent que afecten el seu benestar. Símptomes com tristesa persistent, ansietat, enrabiades freqüents, manca de motivació, problemes de conducta o dificultats d’aprenentatge són senyals d’alerta. Una intervenció precoç facilita la recuperació i evita que els problemes es cronifiquin.

No hi ha una edat mínima establerta. L’important és atendre les senyals de malestar: por excessiva, aïllament, dificultats escolars, problemes de conducta o canvis emocionals bruscos. Fins i tot en la infància primerenca (3-5 anys) pot ser útil l’avaluació psicològica per orientar els pares i prevenir futures complicacions.

El psicòleg infantil s’encarrega de la avaluació, diagnòstic i tractament mitjançant teràpia psicològica (joc terapèutic, tècniques cognitives, emocionals i conductuals). El psiquiatre infantil, en canvi, és metge i pot prescriure medicació quan el cas ho requereix. En molts casos, tots dos professionals treballen de manera complementària per oferir un abordatge integral.

Generalment, la primera sessió és amb els pares. En aquesta entrevista inicial es recopila informació sobre la història del menor, els seus hàbits, entorn familiar i escolar. Posteriorment s’inclouen sessions individuals amb el nen o adolescent per avaluar les seves emocions i comportament. Aquesta combinació permet un diagnòstic complet i ajustat a la realitat del menor.

Una sessió de psicologia infantojuvenil sol durar entre 45 i 60 minuts. La freqüència més habitual és setmanal a l’inici, ja que el nen necessita continuïtat i acompanyament. A mesura que s’aconsegueixen avenços, les sessions poden espaiar-se a cada 15 dies o fins i tot mensuals, sempre adaptant-se al progrés i necessitats del pacient.

El temps és variable segons el tipus de problema i la implicació de la família. Alguns casos requereixen unes poques setmanes, mentre que d’altres poden allargar-se durant mesos. L’important no és la rapidesa, sinó aconseguir un canvi estable i durador. La detecció precoç sol escurçar el procés i millorar els resultats.

El diagnòstic inclou:

• Entrevistes amb els pares per comprendre la situació.
• Observació i proves psicològiques (qüestionaris, tests de desenvolupament, habilitats socials, intel·ligència, atenció, etc.).
• Sessions individuals amb el menor per conèixer la seva percepció.
• Reunions d’equip interdisciplinari per dissenyar un pla personalitzat.

Un bon diagnòstic és la clau per a un tractament eficaç i adaptat a cada nen.

A Neuroon Clinic treballem amb un model integral: el tractament no se centra únicament en el nen, sinó que també inclou orientació i suport als pares. D’aquesta manera s’aconsegueix que la família sigui part activa del procés, reforçant el que s’aprèn a teràpia i generant canvis positius a la llar.

El paper dels pares és fonamental. Han d’estar oberts a aplicar a casa les pautes i estratègies proposades pel psicòleg. A més, el seu suport emocional reforça la confiança del nen en el procés. Quan els pares s’impliquen activament, els avenços són més ràpids i duradors.

Sí, l’evidència científica demostra que la psicoteràpia és molt eficaç per millorar l’autoestima, la regulació emocional, les habilitats socials i el rendiment escolar. A més, quan s’aplica en etapes primerenques, els resultats són encara més positius i es prevenen problemes més greus en l’edat adulta.

És recomanable explicar de manera senzilla i honesta que el psicòleg és una persona que l’ajudarà a entendre i gestionar les seves emocions, sentir-se millor i resoldre les seves dificultats. Es pot presentar la teràpia com un lloc segur on podrà parlar, jugar i aprendre noves eines. Això genera confiança i redueix resistències.

Els més comuns són:

• Ansietat, pors i fòbies.
• Trastorns de conducta i problemes de disciplina.
• Dificultats escolars, bloquejos en l’aprenentatge i TDAH.
• Trastorns de l’espectre autista (TEA).
• Trastorns alimentaris.
• Assetjament escolar (bullying) i problemes de socialització.
• Experiències traumàtiques o dol.

Cada cas s’aborda amb un pla individualitzat i adaptat a les necessitats del menor.

S’empren tècniques basades en la psicologia cognitivoconductual, la teràpia emocional, la psicopedagogia i el joc terapèutic. Aquestes eines permeten treballar de manera propera amb el nen, adaptant-se a la seva edat i nivell de desenvolupament. També s’inclouen estratègies familiars i escolars per reforçar el tractament.

No. La teràpia psicològica és útil tant en problemes lleus com en situacions complexes. Un nen que travessa timidesa excessiva, ansietat davant exàmens o dificultats per fer amics també pot beneficiar-se enormement de la intervenció. No cal esperar que la situació sigui greu: la teràpia també és prevenció.

Sí, la intervenció precoç marca la diferència. Els nens i adolescents que reben suport psicològic a temps aconsegueixen:

• Més autoestima i confiança en si mateixos.
• Millors habilitats de comunicació i resolució de conflictes.
• Rendiment acadèmic més estable.
• Relacions socials més sanes.

En definitiva, es construeixen bases sòlides per a un desenvolupament personal i emocional equilibrat a l’edat adulta.