Informes Pericials

Un informe psicològic pericial és un document elaborat per un psicòleg forense que analitza, interpreta i exposa de manera objectiva els aspectes psicològics d’una persona vinculats a un procediment judicial. La seva finalitat és aportar claredat i coneixement expert al jutge o tribunal per a la correcta presa de decisions. Serveix en casos de custòdia, incapacitat, assetjament laboral, adopció, credibilitat del testimoni, entre d’altres.

Només el pot elaborar un psicòleg col·legiat amb formació especialitzada en psicologia forense i experiència demostrada en l’àmbit jurídic. A més, és recomanable que el professional també tingui trajectòria en psicologia clínica, ja que això reforça la seva credibilitat, imparcialitat i saber fer davant el tribunal.

El temps varia segons la complexitat del cas i la quantitat de proves requerides. En general, pot trigar des de tres setmanes fins a diversos mesos. A Neuroon Clinic, acostumem a estructurar el procés en dos dies d’avaluació intensiva (entrevistes, tests i anàlisi), més el temps de redacció i revisió. Si el cas requereix ratificació al jutjat, els terminis poden allargar-se.

El procés complet contempla:

• Entrevista inicial (aprox. 1,5 h).
• Aplicació de proves psicomètriques (aprox. 3 h).
• Anàlisi de la documentació presentada per les parts.
• Contactes telefònics amb familiars o propers que aportin informació.
• Col·laboració amb advocats per explicar el contingut de l’informe.
• Ratificació judicial, on el psicòleg defensa les seves conclusions davant el jutge.

Tot el procediment està dissenyat per garantir objectivitat, rigor i transparència.

Un informe forense ha de seguir un esquema clar i tècnic, que inclou:

• Dades identificatives de l’avaluat i del perit.
• Motiu de la pericial.
• Metodologia emprada (entrevistes, proves, qüestionaris).
• Resultats de l’avaluació psicològica.
• Discussió i anàlisi de les troballes.
• Conclusions clares i fonamentades, expressades amb un llenguatge accessible per al tribunal.
• Referències bibliogràfiques, si escau.

Aquest format assegura que l’informe sigui comprensible, objectiu i amb base científica.

Els informes pericials poden ser requerits en múltiples contextos legals:

• Dret de família: guarda i custòdia, divorcis, règim de visites, adopcions i tuteles.
• Menors: estat psicològic, credibilitat del testimoni.
• Civil i laboral: incapacitat, baixes laborals, assetjament.
• Altres casos específics: ludopatia (joc compulsiu), contrainformes per impugnar valoracions prèvies.

En tots els casos, l’objectiu és proporcionar al tribunal una visió psicològica professional i neutral.

Sí, però amb matisos. La informació recollida a l’avaluació és estrictament professional, però no es regeix pel secret terapèutic, ja que l’objectiu de l’informe és ser presentat en un procediment judicial. El perit inclourà només la informació rellevant i necessària per fonamentar les seves conclusions, protegint sempre la dignitat i intimitat de la persona avaluada.

Un informe pericial psicològic no és vinculant, però té un gran pes probatori. Si l’informe està ben fonamentat i realitzat amb metodologia científica i objectivitat, pot ser decisiu en el procés judicial. El jutge el tindrà en compte juntament amb la resta de proves, però la imparcialitat i credibilitat del perit són claus perquè tingui la màxima utilitat.

Hi ha dues vies principals:

• Particular: a través d’un advocat que encarrega l’informe a un psicòleg perit acreditat.
• Judicial: el jutge designa un perit de la llista oficial del Torn d’Intervenció Professional (TIP) del Col·legi Oficial de Psicòlegs.

En ambdós casos, el perit ha de ser imparcial i objectiu, garantint la qualitat tècnica de l’informe.

Sí, és possible. Quan es considera que un informe té errors metodològics, manca d’objectivitat o conclusions poc fonamentades, es pot presentar un contrainforme pericial. Aquest recurs té com a finalitat desacreditar o qüestionar la validesa de l’informe previ, demostrant incoherències o deficiències tècniques.

El perit empra instruments psicològics validats científicament, com:

• Tests de personalitat i conducta.
• Proves d’intel·ligència i capacitats cognitives.
• Qüestionaris clínics de símptomes.
• Eines específiques d’avaluació parental, credibilitat del testimoni o assetjament laboral.

Aquestes proves es complementen amb entrevistes i anàlisi documental per garantir una valoració objectiva i integral.

Perquè l’experiència clínica li permet comprendre millor la realitat emocional i psicològica de les persones avaluades. Un psicòleg que combina pràctica clínica amb forense és capaç de:

• Detectar simulació o exageració de símptomes.
• Valorar amb més precisió l’impacte emocional en cada cas.
• Explicar les seves conclusions amb claredat i sensibilitat al judici.

Això reforça la credibilitat i solidesa de l’informe.

Alguns errors freqüents són:

• Usar proves no validades o inadequades.
• Fer entrevistes poc estructurades o esbiaixades.
• Excedir-se en l’extensió i perdre claredat.
• Mostrar manca de neutralitat.
• No considerar possibles intents de simulació.

Un perit professional ha de mantenir sempre la objectivitat, el rigor científic i la imparcialitat.

• Informe clínic: s’elabora en un context terapèutic, amb finalitats de diagnòstic i tractament, i la seva informació és confidencial.
• Informe pericial: s’elabora amb una finalitat judicial, és neutral, objectiu i tècnic, i es presenta com a prova davant d’un tribunal.

Encara que tots dos parteixen de la psicologia, compleixen funcions molt diferents.

Un psicòleg forense ha de:

• Estar col·legiat al Col·legi Oficial de Psicòlegs.
• Disposar de formació de postgrau en psicologia forense/jurídica.
• Acreditar experiència professional en contextos legals.
• Mantenir una formació contínua anual, requisit fonamental per continuar al Torn d’Intervenció Professional (TIP).

Això garanteix que el perit estigui actualitzat i capacitat per oferir un servei de màxima qualitat.