Què fer si el teu fill no vol anar al psicòleg? Guia per a pares

Guia per a Teràpia Infanto Juvenil
Quan un nen o adolescent es nega a assistir a teràpia infanto juvenil, els pares poden sentir-se frustrats, confusos i fins i tot culpables. Però aquesta situació és més comuna del que sembla i té solució. Comprendre els motius darrere d’aquesta negativa i aplicar estratègies respectuoses pot marcar una gran diferència en el procés d’ajuda. En aquest article explorarem què fer si el teu fill no vol anar al psicòleg, abordant tècniques, enfocaments i recomanacions útils per a pares en aquesta situació.
Per què alguns nens i adolescents rebutgen anar al psicòleg?

Teràpia per a Nens
La negativa d’un fill a assistir a una consulta psicològica pot tenir diverses causes, entre elles:
- Por a l’inconegut o a ser jutjat
- Creences errònies sobre la psicologia (ex. “només els bojos van al psicòleg”)
- Resistència al canvi o a parlar d’emocions
- Falta d’informació clara sobre què és una teràpia
- Mala experiència prèvia amb un professional de salut mental
Comprendre que aquest rebuig no és necessàriament una falta de voluntat sinó un reflex d’inseguretat, por o desconeixement és clau. La pregunta de molts pares és clara: Què fer si el meu fill no vol anar al psicòleg? Aquí et donem respostes pràctiques.
No afrontis això sol. A Neuroon Clinic entenem les teves necessitats. Comença el teu camí cap a la recuperació ara!
Fes la teva consulta amb nosaltresCom abordar la situació amb nens petits
1. Parla amb claredat i empatia
Explica-li amb paraules simples per què creuen que seria bo visitar al psicòleg. Per exemple:
“Papa i mama pensen que anar a veure algú que ajuda a les persones a sentir-se millor podria ser una bona idea. Què n’opines tu?”
2. Evita assenyalar al nen com el problema
Frases com “vas al psicòleg perquè tu estàs malament” poden fer que el nen se senti culpable o defectuós. És millor parlar en termes de treball en equip: “anem a anar junts per entendre millor el que està passant a casa o a l’escola”.
3. Explica què fa un psicòleg
Molts nens creuen que el psicòleg és algú que els llegirà la ment o que els renyarà. Pots dir-li:
“El psicòleg és una persona que entén els sentiments i ajuda a que estiguem millor. A vegades es juga, es dibuixa, es parla… i ens ensenya a resoldre les coses de forma més fàcil”.
4. Dona-li un rol participatiu
Pregunta-li si li agradaria conèixer aquella persona, què li agradaria saber abans d’anar, o si li agradaria acompanyar-vos primer només per veure el lloc. Això ajuda a que es senti part del procés.
5. Usa un enfocament lúdic
Si el nen és petit, menciona que al consultori podrà jugar, dibuixar o pintar. Molts professionals utilitzen el joc com a eina terapèutica. Presentar la teràpia com alguna cosa amable i no com un càstig és essencial.
6. Parla del professional pel seu nom
Dir frases com “demà anem a visitar a Cristina” en lloc de “anem al psicòleg” pot reduir la por inicial.
Estratègies per a adolescents[/caption]
1. Enfoca la teràpia com un recurs, no com una imposició
Un enfocament útil és comparar la teràpia amb un entrenament mental:
“Així com un esportista té un entrenador per millorar, el psicòleg t’ajuda a enfortir els teus pensaments i emocions”.
Això pot ser especialment útil si el teu fill practica esports o té referents que admira (artistes, influencers o atletes que promouen l’autocura mental).
2. Conecta la teràpia amb les seves pròpies metes
En lloc d’insistir en el que tu vols que millori, pregunta-li:
- Què coses t’agradaria que fossin diferents?
- Hi ha alguna cosa que t’agradaria entendre millor sobre tu?
Això trasllada el focus a els seus interessos, el que augmenta les possibilitats d’acceptació.
3. Permet que esculli al professional
Dóna-li l’opció de revisar perfils de psicòlegs i escollir amb qui se sent més còmode. Pots dir-li:
“Mira aquestes tres opcions, pots escollir tu amb qui t’agradaria parlar”.
Sentir-se part del procés genera autonomia i compromís en els adolescents.
4. No desisteixis a la primera negativa
És normal que digui “no” al principi. Pots esperar una mica, reprendre el tema més endavant i provar diferents enfocaments. La perseverança respectuosa és clau.
5. Explora altres formes de contacte
Alguns adolescents poden sentir-se més còmodes començant la teràpia amb un cafè, una caminada o fins i tot de manera online. Adaptar-se a les seves preferències pot obrir la porta al diàleg.
Errors comuns que s’han d’evitar
| Error | Conseqüència | Alternativa |
|---|---|---|
| Dir-li que va perquè “està malament” | Es sent assenyalat, culpable | Presentar la teràpia com una eina per a tots |
| Obligar-lo sense explicacions | Genera rebuig, desconfiança | Informar i respectar el seu ritme |
| No involucrar-lo en el procés | Sent que no té veu ni control | Permetre-li escollir, opinar i decidir |
Què fer si encara es nega rotundament
Si el teu fill o filla continua negant-se, pots parlar directament amb el professional que consideris adequat. Molts psicòlegs estan disposats a oferir estratègies o fins i tot realitzar una primera sessió informal per generar confiança.
També és vàlid que tu com a pare o mare iniciïs un procés terapèutic. De vegades, treballar en un mateix genera un efecte mirall positiu en els fills. A més, rebre orientació sobre com abordar la situació des de casa pot ser molt útil.
Reconèixer i reforçar els assoliments
Si finalment accepta assistir, és important validar aquest pas:
“Sé que no era fàcil per a tu, i t’agraeixo que hagis donat el primer pas. Estic orgullós/a de tu”.
Els canvis no són instantanis, però amb suport i constància veuràs avanços en la seva conducta, emocions i relacions. Reconèixer els seus esforços i celebrar petits assoliments és vital.
Parla amb un psicòleg en línia Si necessites ajuda psicològica, no esperis més. Pots reservar una cita amb els nostres psicòlegs en línia.
Reserva la teva citaReflexió final
Què fer si el teu fill no vol anar al psicòleg? És una pregunta que molts pares es fan i que té múltiples respostes, però totes comencen amb escoltar, respectar i comprendre. La resistència inicial és normal, però amb paciència, empatia i estratègies adequades, és possible generar obertura i acompanyar el teu fill cap a un procés de millora emocional que pot marcar un abans i un després en la seva vida.
Recordem que l’ajuda psicològica per a nens i adolescents no només és vàlida, sinó valuosa. Portar els nostres fills a teràpia és una forma d’amor i de compromís amb el seu benestar integral.




