Diferències entre Teràpia de Parella i Teràpia Familiar
Teràpia de Parella i Teràpia Familiar
Quan sorgeixen conflictes a casa, és normal preguntar-se quin tipus d’ajuda professional és la més adequada. Tot i que de vegades es confonen, hi ha diferències entre la teràpia de parella i la teràpia familiar que convé comprendre abans de decidir.
En essència, la teràpia de parella se centra en el vincle romàntic entre dues persones, mentre que la teràpia familiar aborda la dinàmica relacional de tot el sistema familiar. Tot i que comparteixen eines clíniques, els objectius, la metodologia i l’abast són diferents.
Què és la teràpia de parella
La teràpia de parella és un procés psicoterapèutic enfocat a avaluar i transformar patrons que deterioren la relació: fallades de comunicació, ressentiments acumulats, conflictes per expectatives, discrepàncies en la criança, sexualitat, economia o projecte de vida. L’objectiu no és “guanyar la discussió”, sinó comprendre el cicle del conflicte i construir acords realistes que permetin cuidar el vincle.
Objectius centrals en teràpia de parella
Teràpia de Parella
- Fer visible el problema (què passa, quan s’activa, què el manté).
- Detectar patrons repetitius (crítiques, defenses, interrupcions, evitació).
- Reparar i reconstruir la confiança mitjançant reconeixements i límits clars.
- Millorar la comunicació amb escolta activa i validació emocional.
- Redefinir acords (rols, temps en parella, projecte comú, sexualitat, diners).
Un aspecte important: no tota teràpia de parella conclou amb continuïtat. De vegades, la decisió més sana és una separació acompanyada, procurant minimitzar el dany, especialment si hi ha fills. El treball terapèutic també ofereix eines per transitar aquest procés amb respecte i cura.
Situacions habituals que atén
- Infidelitat i reconstrucció de la confiança.
- Gelosia, inseguretat i control.
- Discussió crònica, escalades de tensió i silencis prolongats.
- Diferències en expectatives de vida, gestió econòmica i tasques de la llar.
- Insatisfacció sexual, discrepàncies en el desig o la freqüència.
Què és la teràpia familiar
Teràpia Familiar
La teràpia familiar treballa amb el sistema complet (pares, filles/fills, avis/àvies o altres cuidadors rellevants) i es proposa millorar els patrons d’interacció que produeixen malestar. No es focalitza a “culpar” algú, sinó en com s’organitzen les relacions i com petits canvis en el sistema poden generar millores significatives per a tothom.
Característiques clau en teràpia familiar
- Pot ser breu i focal o més extensa si la complexitat ho requereix.
- Hi participa qui estigui implicat i disponible per al canvi.
- S’ensenyen habilitats perdurables (negociació, límits, resolució de problemes).
- S’atenen transicions vitals (dol, separacions, naixements, migracions, adolescència).
Situacions habituals que atén
- Conflictes intergeneracionals i normes a casa.
- Dificultats en la comunicació amb adolescents.
- Problemes de conducta o de rendiment escolar.
- Reorganització després de separacions, recomposició familiar o mudances.
- Processos de fertilitat i expectatives parentals no complertes.
- Escalada de discussions i episodis de violència (si hi ha risc, s’apliquen protocols de seguretat i derivació).
Teràpia de parella vs teràpia familiar: les 7 diferències essencials
Per visualitzar ràpidament la teràpia de parella vs teràpia familiar, revisa la taula comparativa següent. Aquí es sintetitzen les diferències entre la teràpia de parella i la teràpia familiar més rellevants en la pràctica clínica.
| Dimensió | Teràpia de parella | Teràpia familiar |
|---|---|---|
| Enfocament | Vincle afectiu de dues persones. | Sistema familiar complet i les seves regles d’interacció. |
| Participants | Dos (ocasionalment un tercer en sessions específiques). | Diversos membres rellevants (pares, filles/fills o altres cuidadors). |
| Problemes típics | Gelosia, infidelitat, comunicació, sexualitat, economia. | Límits, rols, conductes, dols, adolescència, transició familiar. |
| Eines | Escolta activa, reparació, acords i reconnexió emocional. | Reestructuració sistèmica, negociació de normes, aliances intergeneracionals. |
| Durada | En general més breu i focalitzada. | Pot requerir més temps per la complexitat del sistema. |
| Emoció implicada | Alta, íntima i bidireccional. | Variable; depèn de la història i la posició de cada membre. |
| Meta principal | Cuidar o reorientar el vincle de parella. | Restituir equilibri, seguretat i cooperació familiar. |
Com triar entre una i l’altra
Si el malestar se situa sobretot en el vincle romàntic, és probable que l’opció més ajustada sigui la teràpia de parella. Quan el problema involucra diverses persones o emergeix en la convivència (límits, rols, organització, tasques, adolescència), la teràpia familiar sol oferir millors resultats. En ocasions convé combinar totes dues: per exemple, començar amb sessions familiars per reduir la tensió general i continuar amb sessions de parella per treballar acords específics.
Checklist ràpid d’orientació
- El conflicte principal és entre dues persones? — Prioritza la teràpia de parella.
- Hi ha problemes de límits o aliances familiars confuses? — Prioritza la teràpia familiar.
- Es necessiten habilitats de comunicació a tota la casa? — Familiar.
- Es vol reparar la confiança després d’una infidelitat? — Parella.
- La tensió neix en transicions (dols, mudances, nous membres)? — Familiar.
No afrontis això sol. A Neuroon Clinic entenem les teves necessitats. Comença el teu camí cap a la recuperació ara!
Fes la teva consulta amb nosaltresCasos il·lustratius
Caso 1: Reconstrucció després d’una infidelitat (parella)
Una parella hi acudeix desbordada per una infidelitat. Es treballa la presa de responsabilitat, la reparació activa (transparència temporal, límits amb terceres persones), el diàleg guiat i la reconnexió afectiva gradual. S’acorden indicadors d’avanç i revisions quinzenals.
Caso 2: Conflictes amb adolescents (família)
Família amb dos adolescents en escalada de discussions. Es redefineixen normes, s’acorden conseqüències consistents i s’entrena la comunicació no violenta. A les 8 setmanes, es redueixen els crits i apareixen espais de negociació.
Caso 3: Fertilitat i expectatives (mixt)
Parella en procés de fertilitat amb tensió creixent; es fa una intervenció mixta: sessions familiars per a sosteniment emocional amb la xarxa propera i sessions de parella per a la gestió del dol, el maneig de l’estrès i la cura del vincle.
Preguntes freqüents
Cada quant es fan les sessions?
En la majoria dels casos, les sessions són setmanals o quinzenals durant les primeres fases del tractament. Quan s’observen millores estables, es pot ampliar l’interval a una vegada al mes o fer sessions de seguiment segons les necessitats.
Quant de temps dura un procés de teràpia?
La durada depèn de la complexitat del cas i del compromís dels participants. Una teràpia breu pot durar de 8 a 12 sessions, mentre que processos més profunds poden estendre’s diversos mesos.
Quan es considera que una teràpia de parella ha estat exitosa?
L’èxit no sempre significa continuar junts. Es considera assolit quan la relació es torna més segura, respectuosa i clara, o quan tots dos acorden una separació saludable, amb comunicació i acords sòlids.
Qui ha d'assistir a la teràpia familiar?
Hi participen les persones directament implicades en el conflicte o afectades per la dinàmica familiar. Idealment, hi assisteix tot el nucli involucrat, però també es pot adaptar a qui estigui disponible i compromès.
Què passa si hi ha violència a la parella o a la família?
Quan hi ha risc de violència, el terapeuta prioritza la seguretat física i emocional. S’activen protocols de protecció, s’avalua la necessitat d’intervenció legal i, si cal, es deriva a recursos especialitzats.
Cal que tots els membres vulguin participar?
No sempre s’aconsegueix una disposició inicial del 100%. El terapeuta pot treballar amb qui estigui disposat i, en alguns casos, motivar progressivament altres membres perquè s’hi incorporin més endavant.
La teràpia és confidencial?
Sí, tot el que es comparteix a la sessió és estrictament confidencial, excepte en situacions en què hi hagi risc per a la integritat d’una persona o quan la llei obligui a informar.
Quan és el moment adequat per buscar ajuda?
L’ideal és acudir-hi quan els problemes comencen a generar malestar constant o afecten la convivència. No cal esperar que la situació esdevingui insostenible per demanar suport.
Què passa si un dels membres es nega a assistir-hi?
El procés es pot iniciar amb un sol participant. El canvi individual pot influir en la dinàmica global i, de vegades, motivar l’altre membre o altres membres a integrar-s’hi més endavant.
La teràpia funciona sempre?
L’efectivitat depèn de la implicació, la constància i l’obertura al canvi. La teràpia aporta eines i guia, però els resultats es construeixen amb el compromís actiu de les persones implicades.
Senyals d’alarma: busca ajuda com més aviat millor
- Menysteniment, humiliació o insults reiterats.
- Aïllament d’amistats o família per pressió de la parella.
- Control dels diners, les xarxes o la localització.
- Escalades físiques o amenaces.
Davant d’aquests senyals, demana suport professional. La intervenció precoç protegeix tota la família.
Què preguntar al teu terapeuta (parella o família)
- Quin enfocament fas servir i com ens ajudarà?
- Has tractat casos semblants al nostre?
- Com mesurarem l’avanç?
- Quines tasques tindrem entre sessions?
Parla amb un psicòleg en línia Si necessites ajuda psicològica, no esperis més. Pots reservar una cita amb els nostres psicòlegs en línia.
Reserva la teva citaConclusió
Comprendre les diferències entre la teràpia de parella i la teràpia familiar et permet invertir la teva energia allà on realment tindrà impacte. Cap llar és perfecta i tota relació afronta reptes; la clau és aprendre a conversar millor, negociar amb respecte i construir acords que es mantinguin en el temps. Tant si es treballa el vincle de dos com si s’enforteix el sistema complet, la psicoteràpia ofereix un espai segur per transformar el malestar en creixement.
