Anxiety Infantil: Causas, Síntomes i Tractaments Efectius

Ansietat Infantil

La ansietat infantil és un tema cada vegada més rellevant en l’àmbit de la salut mental. Tot i que és una resposta natural davant situacions de perill o estrès, quan apareix de manera desproporcionada o constant pot afectar greument el benestar emocional, social i físic dels nens.

En aquest article analitzarem en profunditat què és l’ansietat en la infància, quins són els seus símptomes, quins factors poden originar-la, els tipus d’ansietat infantil més freqüents i les alternatives de tractament disponibles. La finalitat és oferir informació clara i pràctica perquè pares, mares i cuidadors puguin identificar senyals d’alerta i buscar ajuda especialitzada, com la que oferim a Neuroon Clinic a Girona, Espanya.

Què és l’Ansietat Infantil?

L’ansietat és una emoció bàsica, similar a la por, que prepara l’organisme per afrontar situacions de perill. A la infància, sentir certs temors forma part del desenvolupament evolutiu normal, com la por a la foscor o a separar-se dels seus pares als primers anys. No obstant això, quan aquestes emocions apareixen amb massa intensitat, es prolonguen en el temps o limiten la vida diària del menor, parlem d’un trastorn d’ansietat.

Estudis recents mostren que més d’una quarta part dels nens i adolescents presenten nivells elevats d’ansietat. Això significa que no es tracta d’un fenomen aïllat, sinó d’un problema que requereix atenció primerenca i adequada.

Símptomes de l’Ansietat en Nens

Els Símptomes de l’Ansietat en Nens varien segons l’edat, el context i el tipus de trastorn que es manifesti. No obstant això, existeixen patrons comuns que poden ajudar a identificar el problema:

Símptomes físics

Dolors de cap o d’estómac freqüents sense causa mèdica clara.
Suor excessiva, marejos o sensació de falta d’aire.
Dificultat per dormir, malsons o terrores nocturns.
Temblors, tensió muscular i cansament constant.
Problemes en el control d’esfínters.

Símptomes cognitius

Preocupacions exagerades i persistents.
Pànic irracional a perdre els seus pares o a emmalaltir.
Dificultat per concentrar-se i baix rendiment escolar.
Baixa autoestima i inseguretat.
Malsons recurrents relacionats amb temors específics.

Símptomes conductuals

Rabietes, plor excessiu o episodis d’agitació.
Negar-se a assistir a l’escola o activitats socials.
Aïllament d’amics i companys.
Conductes d’evitació davant objectes, persones o situacions temudes.
Mutisme selectiu en contextos socials.

Comparativa: Miedos Evolutius vs Trastorns d’Ansietat

Etapa	Por normals	Trastorns d’ansietat
Infància (0-5 anys)	Por a desconeguts, foscor	Ansietat generalitzada, ansietat per separació
Infància (6-12 anys)	Por a suspendre, conflictes amb amics	Fòbies específiques, ansietat social
Adolescència	Por al rebuig, inseguretat	Trastorn de pànic, estrès postraumàtic

Causes de l’Ansietat Infantil

Les Causes de l’Ansietat Infantil són múltiples i es relacionen amb la interacció de factors biològics, psicològics i socials. A continuació, es detallen els més comuns:

Factors genètics: antecedents familiars d’ansietat o depressió poden predisposar al menor, tot i que no ho determinen.
Factors biològics: desequilibris en neurotransmissors i canvis hormonals influeixen en l’aparició del trastorn.
Problemes familiars: conflictes de parella, divorcis, malaltia o defunció d’un ésser estimat afecten directament al nen.
Experiències traumàtiques: accidents, violència, assetjament escolar o abusos marquen emocionalment.
Sobrerprotecció o disciplina rígida: limiten el desenvolupament d’autonomia i autoestima.
Factors d’aprenentatge: observar en pares o cuidadors reaccions ansioses reforça aquestes conductes.

A Neuroon Clinic es realitza una avaluació personalitzada per identificar les causes que poden estar afectant a cada nen, ja que cada cas és únic i requereix un enfocament específic.

Tipus d’Ansietat Infantil

Els Tipus d’Ansietat Infantil descriuen patrons concrets de por i preocupació que, per la seva intensitat o durada, interfereixen en la vida diària de nenes i nens. A continuació, trobaràs una explicació comprensible de cada trastorn, amb senyals per detectar-lo a temps i orientacions inicials per a la llar i l’escola.

1) Ansietat per separació

Què és: por intensa i persistent a separar-se de figures d’aferrament (mare, pare, cuidadors).
Edat freqüent: sol iniciar-se en edat preescolar i als primers cursos de primària.
Senyals típiques: plor o malestar en anar a l’escola, rebuig a dormir sol, queixes físiques (dolor de panxa, nàusees) just abans de separar-se, preocupació excessiva perquè “a mama/papa li passi alguna cosa”.
Suport inicial: rutines de comiat breus i consistents, entrenament gradual per tolerar separacions curtes, coordinació amb el centre educatiu.

2) Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG)

Què és: preocupació excessiva i difícil de controlar per múltiples temes (rendiment escolar, salut, seguretat, futur).
Edat freqüent: final de primària i adolescència primerenca, tot i que pot aparèixer abans.
Senyals típiques: “donar-li voltes” a tot, perfeccionisme, tensió muscular, irritabilitat, insomni, necessitat constant de seguretat o confirmació.
Suport inicial: higiene del son, agenda de preocupacions (temps limitat per “preocupar-se”), reestructuració de pensaments amb llenguatge senzill i exemples quotidians.

3) Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC)

Què és: obsessions (pensaments, imatges o impulsos intrusius) i compulsions (rituals o comprovacions) per reduir l’ansietat.
Edat freqüent: sol iniciar-se entre els 7 i 12 anys; també en adolescència.
Senyals típiques: rentat de mans repetit, ordre o simetria “exacta”, comptar o comprovar portes/llumins, necessitat de repetir accions “fins que es senti bé”.
Suport inicial: evitar reforçar rituals, introduir gradualment exposició amb prevenció de resposta guiada per professionals, psicoeducació familiar.

4) Trastorn de pànic

Què és: atacs sobtats de por intensa acompanyats de símptomes físics (palpitacions, mareig, sensació d’ofegament) i temor que “torni a passar”.
Edat freqüent: més habitual des de l’adolescència, però possible abans.
Senyals típiques: crisi inesperades, evitació de llocs on va ocórrer un atac, por a morir o “tornar-se boig”.
Suport inicial: entrenament en respiració lenta, identificació de senyals corporals, pla d’afrontament per a l’escola i casa.

5) Fòbies específiques

Què és: por intensa i persistent a un objecte o situació concreta (foscor, animals, alçades, injeccions).
Edat freqüent: pot aparèixer a qualsevol edat; algunes fòbies es fan evidents a la primària.
Senyals típiques: evitació rígida, plor o rabietes davant l’estímul, tensió anticipatòria dies abans.
Suport inicial: exposició gradual i lúdica, ús d’escales “del 0 al 10” per mesurar por, reforçament d’avançaments per petits que siguin.

6) Ansietat social (fòbia social)

Què és: por marcada a ser observat, avaluat o ridiculitzat en situacions socials o de rendiment (llegir en veu alta, exposar, menjar davant d’altres).
Edat freqüent: augmenta a la preadolescència i adolescència.
Senyals típiques: evitar participar a classe, quedar-se “en blanc”, rubor, tartamudeig situacional, anticipar “faré el ridícul”.
Suport inicial: assaigs conductuals (role-play), exposició per passos (primer davant de familiars, després petits grups), entrenament en habilitats socials.

7) Estrès posttraumàtic (TEPT)

Què és: reexperimentació (records intrusius, malsons) després de viure o presenciar un succés traumàtic (accident, violència, abús).
Edat freqüent: qualsevol edat; l’expressió clínica canvia amb el desenvolupament (en els més petits pot aparèixer en el joc repetitiu).
Senyals típiques: hipervigilància, sobresalts, evitació de recordatoris, irritabilitat, regressions conductuals.
Suport inicial: entorns predictibles, validació emocional, teràpia centrada en el trauma (p. ex., exposició narrativa, EMDR guiat per professionals).

8) Mutisme selectiu

Què és: capacitat intacta per parlar però absència persistent de parla en contextos socials específics (escola, activitats) per ansietat.
Edat freqüent: inici típic abans dels 5 anys; sol detectar-se en començar l’escolarització.
Senyals típiques: comunicació no verbal a classe (assentir, gestos) però parla fluïda a casa, elevada timidesa, rigidesa en interactuar.
Suport inicial: desaparició de l’estímul (parlar primer amb figura d’aferrament, després amb docent), metes de veu graduals, reforços discrets; evitar pressionar o avergonyir.

9) Agorafòbia

Què és: por a llocs o situacions on escapar o rebre ajuda pugui resultar difícil (multituds, files, transport), associat a pànic o a l’anticipació del malestar.
Edat freqüent: més típica des de l’adolescència; pot associar-se a història d’atacs de pànic.
Senyals típiques: evita centres comercials, autobusos, cinema; demanda constant d’acompanyament.
Suport inicial: jerarquies d’exposició en viu, afrontament acompanyat al principi i retirada progressiva del suport.

10) Trastorn d’ansietat per malaltia (hipocondria infantil)

Què és: preocupació excessiva per tenir o contreure malalties, malgrat valoracions mèdiques tranquilitzadores.
Edat freqüent: més freqüent en escolars i adolescents.
Senyals típiques: cerca repetida de proves o consultes, atenció selectiva a sensacions corporals, consum elevat de contingut sanitari.
Suport inicial: planificar “temps de salut” limitats per resoldre dubtes, reduir controls innecessaris, psicoeducació sobre senyals corporals normals.

Parla amb un psicòleg en línia Si necessites ajuda psicològica, no esperis més. Pots reservar una cita amb els nostres psicòlegs en línia.

Reserva la teva cita

Tractament de l’Ansietat Infantil

El tractament ha de ser integral i adaptat a les necessitats de cada nen. En aquest sentit, la psicologia infantojuvenil té un paper fonamental, ja que ofereix eines basades en l’evidència científica per comprendre i tractar els trastorns d’ansietat des de les primeres etapes del desenvolupament.

Algunes de les estratègies més utilitzades són:

Terapia psicològica

Terapia cognitiu-conductual (TCC): considerada la més eficaç, ensenya a identificar pensaments distorsionats i substituir-los per altres més realistes.
Terapia familiar: ajuda als pares a comprendre com les seves conductes influeixen en l’ansietat del menor.
Terapies basades en mindfulness: fomenten la relaxació i l’autoregulaicó emocional.

Tècniques de relaxació

Respiració diafragmàtica.
Relaxació muscular progressiva.
Meditació guiada.

Intervencions escolars

Suport psicopedagògic per millorar la concentració i el rendiment acadèmic.
Treball amb docents per identificar senyals d’alerta a l’aula.

Tractament mèdic

En casos greus, pot ser necessària la intervenció d’un psiquiatre infantil que valori l’ús de medicació, sempre acompanyada de teràpia psicològica.

Consells per a Pares

Els pares juguen un paper fonamental en la recuperació dels seus fills. Algunes recomanacions pràctiques són:

Escoltar i validar els sentiments del nen sense minimitzar les seves pors.
Establir rutines estables i previsibles.
Evitar la sobreprotecció i fomentar l’autonomia.
Promoure activitats esportives i d’oci.
Consultar amb especialistes davant la presència de símptomes persistents.

Preguntes freqüents

Què és l'ansietat infantil?

L’ansietat infantil és una reacció emocional de por o preocupació excessiva que interfereix en la vida diària del nen. Tot i que sentir por és normal en algunes etapes, quan és intens, persistent o desproporcionat parlem d’un trastorn d’ansietat.

Quins són els símptomes més comuns de l'ansietat en nens?

Els símptomes inclouen dolors de cap o d’estómac freqüents, insomni, irritabilitat, dificultat per concentrar-se, por excessiva a separar-se dels pares, aïllament social i evitació de situacions escolars o socials.

L'ansietat infantil desapareix sola amb el temps?

En alguns casos lleus els símptomes poden disminuir, però quan l’ansietat interfereix a l’escola, el son o les relacions socials, és necessari buscar ajuda professional per evitar que es cronifiqui.

Quina diferència hi ha entre una por normal i un trastorn d'ansietat?

La por normal és temporal i pròpia de l’etapa evolutiva (exemple: por a la foscor en nens petits). En canvi, un trastorn d’ansietat persisteix, augmenta en intensitat, provoca evitació i limita la vida quotidiana del nen.

Quines són les causes més freqüents de l'ansietat infantil?

Les causes solen ser múltiples: predisposició genètica, desequilibris biològics, conflictes familiars, experiències traumàtiques, sobreprotecció, problemes escolars o haver observat conductes ansioses en pares o cuidadors.

Existeixen diferents tipus d'ansietat infantil?

Sí, els més freqüents són: ansietat per separació, trastorn d’ansietat generalitzada, fòbies específiques, ansietat social, mutisme selectiu, trastorn obsessiu-compulsiu, pànic i estrès postraumàtic.

Com afecta l'ansietat al rendiment escolar?

Pot generar falta de concentració, lentitud en les tasques, baixa autoestima, temor a participar a classe i disminució del rendiment acadèmic. A més, pot provocar rebuig escolar i absentisme.

Què poden fer els pares per ajudar a un nen amb ansietat?

És important escoltar i validar les seves emocions, mantenir rutines, fomentar l’autonomia, evitar la sobreprotecció i buscar ajuda professional si els símptomes persisteixen o s’agreugen.

L'ansietat infantil es pot tractar sense medicació?

Sí. La teràpia psicològica, especialment la teràpia cognitiu-conductual, sol ser suficient en molts casos. La medicació només s’indica en situacions greus i sempre sota supervisió mèdica.

Quan he de acudir a un especialista en ansietat infantil?

Quan els símptomes persisteixen durant diverses setmanes, interfereixen amb la vida escolar, familiar o social del nen, o quan observes que l’ansietat genera sofriment intens, és recomanable acudir a un psicòleg infantil.

Conclusió

L’ansietat infantil no s’ha de prendre a la lleugera. Tot i que en molts casos es confon amb pors pròpies de l’edat, quan interfereix en el benestar del nen és fonamental acudir a professionals especialitzats. Identificar a temps els Símptomes de l’Ansietat en Nens, conèixer les Causes de l’Ansietat Infantil i comprendre els diferents Tipus d’Ansietat Infantil són passos clau per actuar de manera preventiva i efectiva.

A Neuroon Clinic, a Girona, Espanya, oferim un enfocament integral basat en l’evidència científica i adaptat a cada nen i la seva família, amb l’objectiu de recuperar el seu benestar emocional i enfortir el seu desenvolupament personal.