6 Problemes Comuns en Teràpia de Parella

Problemes en Teràpia de Parella

Iniciar un procés terapèutic en parella pot ser una experiència transformadora, però no està exempta de reptes. Comprendre els problemes en teràpia de parella més habituals permet preparar-se millor per aquest camí, fomentant una actitud oberta i constructiva des del principi.

Per què és tan difícil iniciar una teràpia de parella?

Moltes vegades, les parelles arriben amb emocions contingudes, dubtes sobre el procés, o fins i tot amb la intenció que el terapeuta inclini la balança a favor d’un. Saber com iniciar una teràpia de parella? correctament ajuda a crear un ambient de confiança i col·laboració des del principi.

Els 6 principals problemes en teràpia de parella

1. Enfocament individualista: un obstacle silenciós

Problemes en teràpia de parella

Un dels problemes en teràpia de parella més comuns i menys evidents és abordar els conflictes des d’una perspectiva individualista. Això passa quan cada membre de la parella centra la seva atenció en els seus propis malestars personals, sense considerar com els seus comportaments i emocions s’entrellacen amb els de l’altre. En altres paraules, es perd de vista que la parella forma un sistema interdependent, on les accions d’un tenen repercussió directa en l’altre.

Aquest error sol manifestar-se quan s’intenta resoldre els problemes de cada persona per separat, com si la teràpia fos un escenari de psicoteràpia individual compartida. Per exemple, si un dels membres presenta ansietat i l’altre mostra signes de desapego, el terapeuta podria veure’s temptat a treballar aquests símptomes de forma aïllada. Tot i això, en fer-ho, es deixa de banda la pregunta fonamental: Com influeix el desapego en l’ansietat de l’altre, i viceversa?

La teràpia de parella ha d’enfocar-se en el vincle, no en les parts individuals com a entitats separades. L’objectiu és entendre les dinàmiques d’interacció, els cicles repetitius de conflicte, els disparadors emocionals i les reaccions de cada un davant d’ells. La clau està en identificar els patrons relacionals, com per exemple:

• Un dels membres es mostra controlador i l’altre respon allunyant-se emocionalment.
• Un tendeix a evitar les discussions i l’altre ho interpreta com a desinterès, cosa que genera queixes.
• Tots dos s’exigeixen reciprocitat immediata, cosa que augmenta el ressentiment quan no se senten comprensos.

Aquest tipus d’enfocaments relacionals permet treballar sobre el sistema i no sobre els símptomes aïllats. La lògica no és: “tu has de canviar”, sinó més aviat: “què estem creant junts i com podem modificar-ho?”.

Ignorar aquesta perspectiva sistèmica genera confusió i frustració. Les parelles poden sentir que “no estan avançant”, quan en realitat només estan treballant els efectes i no les causes estructurals del malestar. A més, si el terapeuta cau en aquest enfocament individualista, pot reforçar sense voler la creença que el problema està en l’altre i no en la relació en si mateixa.

Per això, iniciar una teràpia de parella amb la mirada posada en la interacció mútua és fonamental per obtenir resultats sostenibles. Una de les primeres tasques del terapeuta ha de ser ajudar la parella a sortir del discurs de la culpa individual i entrar en una mirada compartida sobre com ambdós construeixen, mantenen o agreugen el conflicte.

2. Buscar culpables en lloc de solucions

Problemes en teràpia de parella

Una de les trampes més comunes en iniciar una teràpia de parella és caure en el joc de les culpes. És habitual que un o ambdós membres arribin al consultori esperant que el terapeuta “donarà la raó” a un d’ells. Tanmateix, aquesta postura dificulta l’avanç del procés i reforça dinàmiques destructives.

Buscar un culpable desvia l’atenció de l’objectiu real: entendre les causes del conflicte i trobar maneres saludables d’abordar-lo. Quan una persona se sent atacada o responsabilitzada per complet, és més probable que es defensi o es tanqui, en lloc de col·laborar.

En lloc de senyalar, és més útil practicar un enfocament col·laboratiu. Aquí alguns canvis clau d’actitud que poden marcar la diferència:

L’objectiu no és determinar qui s’equivoca més, sinó identificar què necessita millorar la relació. Només des de la responsabilitat compartida pot sorgir un canvi autèntic i durador.

3. Voler resoldre-ho tot en poques sessions

Problemes en teràpia de parella

Un dels problemes en teràpia de parella més comuns és esperar que amb només una o dues sessions tot millori. Aquesta expectativa genera frustració quan no s’obtenen resultats immediats, i pot portar a l’abandonament prematur del procés. És important entendre que la teràpia és un espai d’exploració, no una fórmula màgica amb resultats instantanis.

Aquests són alguns motius pels quals aquesta expectativa és irrealista:

• Els conflictes tenen arrels profundes: Moltes dinàmiques disfuncionals porten anys formant-se, i requereixen temps per comprendre-les i modificar-les.
• El canvi emocional no és immediat: Acceptar, perdonar o transformar una actitud porta un procés intern que no es pot accelerar artificialment.
• És necessari construir confiança: Perquè ambdós membres de la parella s’expressin amb llibertat, primer han de sentir-se segurs amb el terapeuta i amb l’espai terapèutic.
• L’aplicació d’eines requereix pràctica: Aprendre noves maneres de comunicar-se o resoldre conflictes no n’hi ha prou amb conèixer-les; es necessita temps per integrar-les.

En lloc d’enfocar-se en la rapidesa, és més efectiu comprometre’s amb el procés, entendre que cada sessió és un pas cap a la millora i que el progrés real sol ser gradual però significatiu.

4. Esperar que només la parella canviï

Problemes en teràpia de parella

Un dels problemes en teràpia de parella més freqüents és acudir amb la idea que el canvi ha de venir exclusivament de l’altre. Aquesta expectativa genera frustració i bloqueja el progrés, ja que impedeix el reconeixement del propi rol en els conflictes.

La millora d’una relació requereix la disposició de totes dues parts per revisar les seves actituds, pensaments i formes de reaccionar. Quan només un està disposat a canviar, la balança es desequilibra, i la teràpia perd efectivitat.

Algunes senyals d’aquesta actitud són:

• Dir frases com “jo estic bé, el problema és ell/ella”.
• Rebutjar les suggerències del terapeuta que impliquen introspecció o autocrítica.
• Mostrar resistència quan es senyala l’impacte dels propis actes en la relació.
• Esperar que la teràpia sigui una eina per “corregir” l’altre.

Superar aquesta postura requereix humilitat, empatia i voluntat de treballar en equip. El canvi més poderós en parella es produeix quan cadascú es compromet amb la seva part, en lloc d’esperar passivament que l’altre ho faci tot.

5. Mantenir secrets rellevants

Problemes en teràpia de parella

Un dels problemes en teràpia de parella que més impacta negativament en el procés és l’ocultació d’informació significativa. Tot i que és vàlid conservar certs aspectes de la vida privada, els secrets que afecten directament la confiança, la convivència o la intimitat han de ser abordats en la teràpia.

Ocultar aquests fets crea una barrera invisible entre els membres de la parella i redueix les possibilitats de lograr un canvi autèntic. A més, mantenir un secret en un espai que promou l’honestedat emocional pot generar ansietat i desconexió.

Alguns exemples de secrets que haurien de tractar-se en teràpia inclouen:

• Infidelitats no confessades, ja siguin físiques o emocionals.
• Adiccions actives (alcohol, drogues, apostes) que interfereixen en la relació.
• Problemes financers ocults, com deutes no compartits.
• Relacions paral·leles o vincles afectius no resolts.
• Decisions importants preses unilateralment (mudances, canvis de feina, fills).

Revelar un secret no significa destruir la relació, sinó donar l’oportunitat de reconstruir-la sobre bases més autèntiques. Si et resulta difícil fer-ho, pots sol·licitar suport al terapeuta per gestionar el moment i la forma de fer-ho amb respecte i contenció.

6. No aplicar el que s’ha après fora del consultori

Problemes en teràpia de parella

Un dels problemes en teràpia de parella més comuns és que els avenços aconseguits en sessió no es reflecteixen en la vida quotidiana. La teràpia ofereix eines, però la seva eficàcia depèn de l’compromís de la parella per implementar-les en la seva rutina. Si no es practiquen els acords o tècniques, és difícil aconseguir un canvi real en la relació.

Per traslladar el que s’ha après del consultori a la convivència diària, es recomana:

• Establir moments per conversar sense distraccions: designar espais de diàleg sincer ajuda a mantenir la connexió emocional.
• Practicar tècniques de comunicació: utilitzar frases en primera persona, validar les emocions de l’altre i evitar interrupcions.
• Aplicar els acords concrets: si en sessió es va pactar una nova forma d’abordar els conflictes, és fonamental respectar-la.
• Reconèixer els avenços de l’altre: expressar gratitud pels esforços del company motiva la continuïtat del canvi.
• Ser pacient amb el procés: no sempre es pot aplicar tot a la perfecció, el més important és la constància.

El veritable impacte de la teràpia es construeix entre sessions. El que passa fora del consultori és el que transforma la relació.

Com iniciar una teràpia de parella de manera efectiva?

Conclusió

La teràpia de parella no és un camí lliure de dificultats, però sí pot ser profundament enriquidora. Conèixer com iniciar una teràpia de parella? de forma correcta, i evitar errors comuns, augmenta les possibilitats d’èxit. El més important és entendre que el canvi comença amb un mateix, i que tota transformació requereix temps, voluntat i col·laboració mútua.

Si estàs considerant iniciar una teràpia de parella, prepara’t per afrontar aquests reptes amb honestedat i obertura. Superar-los no només enfortirà la teva relació, sinó que també enriquirà el teu creixement personal.